La xarxa ferroviària espanyola pateix històricament d’un problema de concepció centralitzada que dificulta d’una banda la mateixa cohesió interna i, d’altra banda, la projecció cap a l’exterior, especialment de les regions que més necessitat tenen de comptar amb mitjans de transport efectius per a l’exportació. La concepció radial del mapa dels ferrocarrils, accentuada més si és possible amb la introducció de l’alta velocitat el 1992, es contraposa a una solució més racional, la capil·laritat o la xarxa mallada, que respon senzillament a la vertebració coherent, amb la realitat del teixit econòmic i social del país.

El corredor del mediterrani és un emblema i una reivindicació històrica i persistent d’una estructura necessària i urgent per potenciar i no frenar l’evolució de l’arc que va d’Algesires fins a la frontera francesa.........

© El Periódico (CAT)