El noranta aniversari de Sofía Loren m’ha portat a la memòria una de les seves grans pel·lícules, Una jornada particular, un exercici neorealista sobre com la vida quotidiana perviu en les experiències individuals a les grans dates històriques. Igual que Sostéiene Pereira, la pel·lícula és una reflexió sobre la banalitat del feixisme en els anys 30 del segle passat. El record de la Loren ha conviscut aquesta setmana amb alguns fets polítics rellevants que l’han convertit en un exercici........

© El Periódico (CAT)