Per la Candelera, un pas de llebre!

L’hivern ha entrat de ple i els dies són feixucs de comptar. Endemés, plou un disbarat: records d’una infància llunyana. Sí, sí, ja sé que és trampós evocar uns temps que ni tan sols sabem si vàrem viure o potser només els hem somiat. Tal vegada cada dia omplim la memòria d’episodis ficticis i capítols mai viscuts, i tot plegat és un gran deliri que dona força al nostre relat. Barrinem i encetem converses amb nosaltres mateixos, provant d’omplir les planes buides del dia a dia. Ningú va dir que viure fos senzill i que les hores de soledat/solitud eren inevitables. La major part del dia és de pura supervivència: a tothora ens trobem tramitant........

© El 3 de Vuit