Quan els drets fan nosa

Varios inmigrantes en una playa, a 21 de agosto de 2026, en Ceuta (España). / Marcos Moreno - Europa Press

Hi ha una cosa de tot aquest debat sobre els menors migrants que em costa molt d’entendre. Ens hem passat dècades construint un sistema de protecció de la infància, aprovant lleis, signant convencions internacionals i repetint que, quan parlam d’un menor, el seu interès superior ha de passar per davant de qualsevol altra consideració. Ho hem repetit tant que ningú ho discuteix. Fins que arriba el moment de complir-ho.

Perquè resulta que ara hi ha menors migrants que han de ser acollits i distribuïts entre les comunitats autònomes i aquell principi tan indiscutible ha començat a tenir problemes. Ja no parlam tant del seu interès superior, sinó de si en caben més, de si ens en toquen massa i de si no seria millor retornar-los.

La consellera Sandra Fernández ho explicava fa uns dies amb un argument que, dit així, és difícil de rebatre: els infants, amb qui estan millor, és amb les seves famílies. Clar. Jo també voldria que tots els infants poguessin créixer amb una família que els protegís i els pogués oferir una vida digna. El problema és donar per fet que aquesta família està en condicions de fer-ho. Perquè si ja hem decidit que la solució és tornar-los, l’interès superior del menor deixa de ser el punt de partida i es........

© Diario de Mallorca