«Ciutat Rodríguez» reviscola i trepitja els drets LGTBI

Bandera LGTBI en la manifestación del Orgullo en Palma / EP

Un debat recurrent se centra en el rol que ha de tenir la ciutadania a Palma. Si és un subjecte polític, l’Ajuntament ha de garantir canals estables d’autoorganització. Si es limita a fer d’espectadora, la ciutat s’ordena perquè contempli, consumeixi i, si és precís, calli. Durant els darrers tres anys, Cort ha donat senyals que apunten cap a la segona opció.

El problema no és que l’Ajuntament vulgui una política de participació; la qüestió és quina fórmula entén com a legítima on els formats institucionalitzats guanyen centralitat i llancen un missatge clar: es premia allò que llueix, no allò que organitza la comunitat. La mateixa lògica apareix amb l’espai públic. L’ordenança «in-cívica», aprovada amb VOX, té un caràcter sancionador: multes per a qui no pot pagar un habitatge i convivència vinculada al control. Tracten la ciutadania com un element a corregir i perseguir, no com a coautora del model de ciutat.

Recordem l’ignominiós llegat del regidor plenipotenciari J.M. Rodríguez Barberà, condemnat a presó pel dopatge electoral del PP. Va ser capaç, durant les batlies de Fageda i Cirer, d’arraconar l’activisme veïnal i substituir-lo per una xarxa paral·lela, propera als seus interessos. No debades, el teixit........

© Diario de Mallorca