I si treballar ja no basta per viure, què queda?
Un país no es mesura pels drets que reconeix, sinó pels drets que fa efectius. Si treballar ja no garanteix poder viure amb un mínim de seguretat, no som davant un problema individual d’adaptació, ni davant una dificultat passatgera del mercat, som davant un fracàs col·lectiu.
La propietat, la inversió i la rendibilitat disfruten d’una protecció jurídica àgil i respostes imaginatives poc discutides. En canvi, la vida quotidiana de qui necessita un sostre topa amb un escenari molt més feixuc, un laberint administratiu dissuasiu, ple de formalismes ben armats, itineraris esgotadors i innumerables justificacions que tapen l’evidència per esquivar responsabilitats.
No cal remarcar que el dret a........
