Creado: 11.03.2026 | 05:00

Actualizado: 11.03.2026 | 05:00

Dilluns compartia taula i sopar a la sala de ball La Paloma de Barcelona, sota convocatòria de l’Ilde Oliveras, amb el farmacèutic de Sant Jaume d’Enveja (Montsià) Jordi Blanch, i mentre anàvem parlant entre altres coses de Gerard Vergès, l’apotecari tortosí de nissaga farmacèutica i gran home de lletres, em va venir a saludar la mare i la germana de Joan Pons, el cantant de Guissona, conegut com El Petit de Cal Eril, que té la cançó Lleida frega Fraga on canta al farmacèutic de Lleida que «té un net enganxat a l’Orphidal».

Al sopar de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, tot i la cruïlla farmacèutica, no teníem el remei definitiu per aquesta malaltia de causa desconeguda que encara no té cura. Sí que hi ha un tractament farmacològic, el Riluzol, que allarga l’evolució de la malaltia, però la iniciativa de dilluns buscava seguir picant consciències, alimentar la recerca i anar encaixant mans amigues.

El magnetisme de l’Ilde és tan gran com fer que la Judit Nedderman fes una cançó del seu lema

I a fe de Déu que ho ha aconseguit en aquesta primera edició de SopArt, un àpat servit per Sauleda, amb un seguit més de col·laboradors, i amb una trentena de cares populars i famoses, actrius, actors, músics, cantants, de Javier Cámara i Mònica López, a Maria Molins o Pep Plaza i Txell Sust, d’en Peyu a Bruno Oro, de l’Edu Esteve a la Beth Rodergas, de Ramon Mirabet i el Doctor Estivill, a la Nina i la Judit Neddermann, de Sergi Mas a Tomàs Molina i tants altres repartits per trenta taules, en una gala conduÏda pel mag Pere Rafart.

L’Ilde Oliveras que és de Sant Jaume d’Enveja, allà on segueix connectat tot i que en el seu moment va anar a treballar a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) és el veritable motor i nexe de tota aquesta gent mobilitzada i solidària per combatre l’ELA.

Quan veus el món encès en guerres només pots abocar energia a qui lluita perquè avui sigui el millor dia

Sí que el futbolista Juan Carlos Unzué ha aconseguit que la malaltia sigui molt coneguda, però l’Ildefons i la seva famíLia, la seva dona Sion, i els seus fills Pol, Gemma i Dalmau també han aixecat la veu i han tirat endavant iniciatives de sensibilització des que el 19 de juny del 2020 van rebre el diagnòstic de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica.

Un dels exemples és el conte la Mà Amiga del Fonso, que amb els personatges del Ciclop del desconeixement, el Remolí de les escasses inversions i el Monstre de la burocràcia miren d’explicar allà on són i què tenen al davant els afectats d’ELA. Recordo la presentació que vam fer del llibre a Cambrils, l’any 2022, amb el Cisco Morell, un altre dels afectats.

El magnetisme de l’Ilde i dels seus familiars és molt gran, arriba a tothom, tant com per fer que la Judit Neddermann fes una gran cançó del seu lema Avui és el millor dia, i que sumant amb altres fundacions i afectats aconseguissin unir tots els grups parlamentaris perquè votessin per unanimitat la llei de l’ELA.

Aquest migdia sabrem quin és el desplegament a Catalunya d’aquesta llei per millorar la qualitat de vida de les persones amb ELA i altres malalties o processos d’alta complexitat i curs irreversible, perquè ja acostuma a passar que els processos legislatius sovint s’allargassen en excés, i els efectes reals costen d’arribar, sovint massa tard per aquestes malalties que avancen de manera inexorable.

La tenacitat de l’Ilde, em recorda la del Vicens Oliver i Gaem, promotor de la recerca i sensibilitzador, en aquest cas, dels malalts d’Esclerosi Múltiple, la malaltia que va afectar el poeta Miquel Martí i Pol. En aquest cas va ser gràcies a l’escriptor Matthew Tree que vaig conèixer el Vicens, com us dic un altre home, que com l’Ilde amb la Fundació Miquel Valls, ha fet de corcó contra la indiferència. I són tantes les causes i les malalties amb més o menys afectats, la llista és llarga, i la necessitat de coixí, i de resposta és tan gran, que quan veus sovint quins són els nostres maldecaps per mesquineses i malentesos quotidians, quan veus el món encès en guerres sense sentit i de destrucció, quan veus el mal que s’escampa, només pots pensar en capgirar-hom en abocar energies cap a tots els que lluiten perquè avui sigui el millor dia.

© Diari de Tarragona