Creado: 05.09.2026 | 05:00

Actualizado: 05.09.2026 | 05:00

Em pesen les mans i els dits. Jo, que he fet d’escriure el meu ofici. Són quarts de dues de la matinada i m’assec davant del full en blanc. En aquest lloc des d’on t’he sentit tantes vegades conversar amb els teus estimats veïns, per la finestra oberta dels estius. També amb algun foraster curiós amb ganes de conversa. No ens en sabem avenir.

Afino les orelles però no sento res. Silenci. Voldria sentir la teva veu magnètica. Va, ni que sigui molt fluixet... Res. Deixes un buit enorme, Francesc. Pesat i demolidor. Tenim l’ànima encongida i ens voldríem aixecar demà i que tot això hagi estat un malson.

Acabo de veure una peli que potser t’hagués agradat. Que m’hagués encantat compartir i comentar. À pied d’oeuvre. En castellà l’han traduït amb un Por la mañana escribo que m’ha fet pensar en tu. El protagonista treballa en feines mal pagades per poder tenir temps als matins per fer el que li omple l’ànima, el seu propòsit de vida, escriure, esdevenir escriptor. Tu vas lluitar sempre per viure de l’ofici d’actor, la teva passió. I vas aconseguir-ho des de ben jove per mèrits i talent. Segur que haguessis empatitzat amb el protagonista, convençut com estaves de lluitar sempre amb el cor a la mà per aconseguir cada petit somni.

Tenies clar que la vida és un regal efímer. El que jo no sospitava és que marxaries tant aviat. Al poble estem consternats, Francesc

Apago la tele i m’enrabia saber que no hi haurà més pelis per comentar plegats. Ni més converses infinites. Al matí he tingut una sensació semblant quan pujava a peu........

© Diari de Tarragona