Un concert a La Mirona, en una imatge d'arxiu. / Ariadna Reche / ACN

El debat sobre la necessitat d’obrir una sala de concerts a Girona és plenament vigent. La ciutat ja té oferta de música en viu, i seria absurd negar-ho. Hi ha grans equipaments com el Palau de Fires, Fontajau o l’Auditori, amb una programació notable, i també locals més petits com el Sunset Jazz Club, Platea i altres establiments que mantenen una certa activitat. També alguns ateneus, com el 24 de Juny o el Salvadora Catà. Fins i tot a la Mercè. A més, La Mirona, a Salt, continua exercint de gran referent a tocar de Girona.

Girona té música en viu. També amb les Fires o amb festivals com l’Strenes, el Black Music Festival, el Festivalot, l’A Capella o la música de Temporada Alta. Però no acaba de tenir una sala de concerts estable, identificable i pensada per acollir una programació regular de format mitjà. Un «concertòdrom» per saltar i ballar, més enllà de les actuacions on una cadira es fa imprescindible. És un petit forat cultural. Una ciutat que té ambició cultural no pot dependre només de grans recintes, de programacions puntuals o de locals petits que, per dimensions i condicions, tenen un marge limitat.

Ara bé, defensar aquesta necessitat no pot voler dir ignorar els veïns. Obrir una nova sala sense pensar bé la ubicació seria un error. Les molèsties existeixen: soroll, mobilitat nocturna, brutícia o concentracions al carrer. I en una ciutat com Girona, amb barris densos i zones residencials molt properes a possibles emplaçaments, aquest factor és decisiu.

Per això el debat no és només si cal una sala, sinó on i en quines condicions. Girona necessita més múscul per a la música en viu, però no a qualsevol preu. Si el projecte ha de tirar endavant, hauria de ser en un espai ben connectat, amb aïllament acústic, control dels accessos i un model de convivència seriós.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona