El mirall trencat de la policrisi
Fa uns anys, la revista WMagazin demanava a diversos intel·lectuals que triessin una paraula per definir el segle XXI. Van sortir conceptes com incertesa, algoritme o fragilitat. Avui, assegut davant la badia de Blanes, amb el mateix mar que Joaquim Ruyra va descriure com «la mar serena», sento que aquelles paraules se’ns han quedat curtes. Ens hem instal·lat en la permacrisi, un terme que el diccionari Collins va coronar per descriure aquest període prolongat d’inestabilitat i inseguretat derivat d’esdeveniments catastròfics encadenats.
Com hem arribat aquí? No és només una crisi, sinó una policrisi: un escenari extremadament complex on conviuen alhora la sacsejada sanitària que encara cueja, el polvorí geopolític a........
