Era la segona jornada de Lliga quan visitàrem l’Estadi de La Ceràmica. Vaig ser un dels socis que es desplaçà a Vila-real per a assistir a un autèntic ridícul del Girona FC. Al cap de quaranta-vuit hores vaig escriure en aquesta mateixa tribuna: «Aquest equip és una continuació empetitida de la temporada passada, quan a la segona volta se sumaren només 13 punts dels 57 possibles». I continuava: «Ens hi presentàrem sense porter i amb una colla de jugadors que no tenen categoria de màxim nivell». Al cap de poques hores els dos millors, Yangel Herrera i Krejci, abandonaren el club per la porta de darrere, tot deixant un bon grapat de milions a la caixa de Montilivi.

Evidentment era un dels equips que presentava tots els números per a un descens que es materialitzà el proppassat dissabte. Si l’inici de temporada fou pèssim, les darreres jornades només poden rebre el qualificatiu de nefastes.

Tinc molt clar que el Girona FC és una entitat privada i que la massa social no pot dir ni ase ni bèstia. El club és un negoci basat en els traspassos de jugadors i té el seu màxim exponent en la........

© Diari de Girona