Miles siguen acampados en las playas de Ceuta / Reduan

Era el 4 d’agost quan vaig escriure el primer article sobre Ceuta. No tinc informació oficial, ni molt menys. Però sí que segueixo els estudis publicats des de diferents tribunes internacionals. Fins i tot alguns amics diplomàtics escampats pel món em fan arribar textos i investigacions dels quals només cal fer-ne deduccions i –aplicant el sentit comú– pots arribar a conclusions que no ofereixen massa dubtes.

En aquella tribuna d’inicis del calorós agost vaig deixar clar que la invasió viscuda a Ceuta era un autèntic atac a la integritat d’Espanya. I comentava que tot allò el Marroc no ho podia protagonitzar sense el suport dels serveis secrets israelians amb el vistiplau dels Estats Units de Trump. Ha passat un mes i mig i cada dia hi ha més evidències d’aquella afirmació. Malauradament –llevat de Josep Borrell–, ningú no hi va fer referència. És ara quan ja se n’ha començat a parlar i més després de la foto dels ministres d’exteriors israelià i marroquí al costat d’un alt representant americà com és el seu ambaixador a les Nacions Unides.

Suposo que d’aquí a........

© Diari de Girona