Entre els 18 i els 22, any amunt any avall, vaig ser voluntària en una entitat de persones amb discapacitat intel·lectual. Cuinàvem junts, anàvem a fer un volt, fèiem teatre i parlàvem. Vaig aprendre molt i m’ho vaig passar bé. Què més se li pot demanar a la vida? Poc més. Una nit, mentre intentava lligar amb un noi amb pinta de canalla i barba descuidada a la barra d’un bar, em va preguntar per què ho feia i va suggerir que la meva motivació era l’egoisme pur i dur. «Ho fas per sentir-te important», em va xiuxiuejar amb un somriure murri i encenent un Ducados. Segons ell, els qui ens dedicàvem al voluntariat buscàvem superioritat moral. I aquí es va quedar. Fent olor de Ducados ranci i acariciant-se la barba. Un aixafaguitarres de manual.

L’origen de la paraula solidaritat és........

© Diari de Girona