«Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s’allunya, d’enyorança es mor». N’hi ha que quan senten cantar aquests versos de Jacint Verdaguer tenen hemorràgies d’amor patri i, acte seguit, et poden clavar un discurs xenòfob de manual contra els immigrants. És un comportament desmemoriat, perquè Catalunya va ser també terra d’emigrants. Mossèn Cinto ho podria conèixer perquè va ser dos anys capellà de vaixell a la companyia del marquès de Comillas (avui caigut en desgràcia per negrer). Durant bona part del segle XX Catalunya va rebre l’emigració del sud d’Espanya i avui molts de nosaltres tenim........

© Diari de Girona