Sorites és una paradoxa grega que pregunta en quin moment uns granets de sorra que deixem caure formen un pilot, o com canvis imperceptibles formen una realitat inesperada, una confirmació que res no apareix del no-res, la sorites està darrere d’un dolor de genoll amb què no comptàvem en llevar-nos, el perquè un matí una parella, al llit estant, es miren i no es reconeixen, i de totes les desgràcies i pestes que flagel·len la humanitat, i per descomptat de la tragèdia ferroviària d’Urda, i també dels recents actes vandàlics a Barcelona i en moltes altres ciutats com París, on els protagonistes són sobretot joves de les banlieues, barris perifèrics i marginals, autèntics guetos, poblats per immigrants i descendents d’immigrants, i no li falta raó a l’escriptor Michel Houellebecq quan diu: «A França –hi afegiria tot el món occidental– la violència no ve del descontentament, sinó del fet que no hi ha........

© Diari de Girona