Una riuada de marroquins caminant per Ceuta durant el divendres. / Reduan Dris

Durant una llarga etapa coordinava a Televisió Espanyola una àrea que estava entre el calaix de sastre i la lampisteria on també ens corresponia atendre a diplomàtics d’altres paissos. Em van advertir que algunes d’aquestes visites serien de cortesia però altres no. L’objecte d’aquest article d’avui no es parlar dels pressumptes espies que he conegut però si que l’única recomanació «oficial» feia referència al Marroc. Afegia que Espanya ja havia perdut feia temps la batalla respecte l’espionatge marroquí. Efectivament vaig rebre una visita d’un diplomàtic d’aquell pais. Aquel senyor ho sàvia absolutament tot de la politica i la vida empresarial espanyola. Davant de tot això una conversa amb un tipus de Girona acabat d’arribar a Madrid era , teòricament, una pèrdua del seu temps.

Aquest darrer dijous al mati un allau de gent van vorejar nadant l’ espigó que perllonga la reixa que separa a una platja marroquí de Ceuta, per tant d’Espanya i de la Unió Europea. 50.000 marroquins que un dia després ja tornaven a ser a casa seva en descobrir que era fals que una........

© Diari de Girona