Un home expulsant vapor per la boca en una fira comercial de vapejadors a Nova York / EFE

El novembre de l’any passat vaig anar a Nova York. No hi havia estat des d’abans de la pandèmia, que canviaria tants hàbits a la nostra vida professional o personal. Pel que fa a les empreses s’han generalitzat les reunions telemàtiques en detriment de les presencials. Durant dècades les reunions internacionals, esdeveniments, congressos o els lliuraments de premis eren cites obligades sinó es volia perdre pistonada dels que s’estava covant i s’hi enviava un representant. Nova York era i és un indret repetit i desitjat per la condició icònica de la ciutat aconseguida a través del cinema i la televisió i associada a l’energia i el dinamisme contemporani. Mires cap al cel al mig dels gratacels del Rockefeller Center i et continua fascinant com el primer cop.

En aquest darrer viatge vaig descobrir quelcom diferent que transformava la memòria sensorial que tenia de la ciutat. El color gris de pedra i formigó dels edificis o el groc dels taxis als carrers i avingudes. També una olor que barrejava resclosit, brossa, menjars, els vapors dels soterranis del metro, etc. Els colors........

© Diari de Girona