En el recorregut entre la Plaça de les Cols i la Rambla de la Llibertat, la Rambla ha estat el cor de la ciutat durant segles. Es conspirava als bars, es feien tertúlies, es tancaven tractes els dies de mercat, es comprava i es venia. La Rambla era un punt neuràlgic, el focus de la vida social de la ciutat. Comerç, mercat i esbarjo es fonien en una mateixa sintonia. Les botigues eren l’ànima permanent i canviant alhora del pols ciutadà i els dies de mercat es barrejava el bullici de la venda ambulant amb els tractants de bestiar o de grans o de fusta al capdamunt de la Rambla a tocar del Pont de Pedra. Els vespres els joves ramblejàvem, Rambla amunt i Rambla avall, mirant de reüll les noies que feien el mateix. La Rambla va ser escenari de l’inici de molts festeigs i els grups es desfeien a mesura que els seus integrants s’aparellaven. La litúrgia del vermut s’associava sobretot als diumenges i mentre uns ramblejaven d’altres assaborien unes olives farcides.

De fet Rambla i Argenteria amb la seva personalitat específica constituïen una unitat urbana que començava amb un carrer estret i culminava més al sud en un saló passeig que amb el temps ha anat canviant la seva configuració urbana, de dos carrils de circulació i un passeig al mig a un únic carril de circulació restringit i tota la Rambla reservada primordialment per a vianants. Ha canviat el mobiliari urbà, ha canviat l’enllumenat, han canviat els materials del paviment i naturalment en el trànsit de la plaça de les Cols a rambla és quan es va definir l’actual passeig sense obstacles al mig.

Tots els que hem fet vida a la Rambla conservem un imaginari........

© Diari de Girona