Des de 1972 camino per les muntanyes de la Vall de Camprodon. La meva estrena va ser amb excursions llargues, com anar de Setcases a Núria i tornar per Coma de Vaca i baixar a Setcases el mateix dia, ja fosc. La segona va ser anar amb Xavier Besalú i Josep Rodríguez a Ras de Carançà des de Setcases pujant pel Pla de Morens, el Pla de Regalíssia i baixar tota la vall de Bacivers fins a trobar el refugi de pescadors de Ras de Carançà. Ens guiàvem per un petit opuscle d’Alpina que deia que abans d’arribar al refugi trobaríem algun pastor que ens vendria formatge. Només vam trobar la resta de la instal·lació del cable telefèric que havia servit per transportar la fusta del bosc fins el Coll Mitjà. Aquella excursió amb tenda va continuar fins a l’Estany Negre, al peu del Pic de l’Infern, on la vam plantar. Després de pujar el pic vam tornar a Setcases.

En tots aquests recorreguts vam caminar sols, sense trobar ningú. A partir de 1978 que vaig començar a descobrir sistemàticament les muntanyes i valls, ara des de Vallter, amb en Ventura Majada, vam estar molts anys sense trobar gent que no fos a Bastiments, al Gra de Fajol, al Pic de la Dona o al Costabona.

Des de 1996 vam començar a estassar i marcar camins arran que l’alcalde de Camprodon, Esteve Pujol ens fes arribar la demanda dels turistes per fer rutes caminant. Primer vam escriure 9 fitxes per Camprodon,........

© Diari de Girona