Durant els darrers mesos, i sobretot durant les últimes setmanes, el debat sobre la penetració de la intel·ligència artificial en l’economia i sobre les causes que provocarà ha esdevingut intens, amb influència a les borses i al món de la política.

L’argument principal és l’enorme augment de la productivitat que porta a una pèrdua neta de llocs de treball que no hauran tingut temps de recol·locar-se. Certs economistes ens diuen que els llocs de treball perduts es veuran compensats en gran mesura per nous llocs creats per la riquesa que genera la IA. Això és el que ha passat al llarg de les diverses revolucions tecnològiques en la història. La diferència d’ara és la velocitat amb la que es fa: és fàcil que un treballador en el sector financer es reconverteixi en fuster, en mecànic de precisió, en calderer, soldador o en instrumentista? La resposta és que no: gairebé en tots els casos és impossible sense una formació de base en edat adolescent i si no es tenen certes habilitats. La transició laboral pot durar una generació.

Un informe que ha fet trontollar a la borsa és el de Citrini. En ell es descriu com la ràpida adopció de la IA s’acaba convertint en un risc macroeconòmic de primer ordre. L’assaig futurista analitza el període comprès entre 2026 i 2028. Descriu com l’augment brutal de la productivitat impulsarà els beneficis empresarials, però deteriorarà de manera estructural els ingressos........

© Diari de Girona