Fa poc hem celebrat els 40 anys de la Llei General de Sanitat de 1986, impulsada pel ministre Ernest Lluch durant el govern de Felipe González. La llei va universalitzar l’atenció sanitària a Espanya i ha resistit 40 anys, la qual cosa és tot un record. És la base del sistema sanitari universal, públic i gratuït que tenim i va derivar la gestió a les CCAA. Els seus principis continuen essent vàlids tot i que avui requeriria certs retocs per adaptar-la al present. Aquest sistema garanteix a les persones un dret fonamental i contrasta amb la «prioritat nacional» de l’acord de govern a Extremadura i Aragó signat per PP i Vox que pot resumir-se en «els espanyols primer» en tot, també en sanitat, un acord que ni tan sols compta amb el suport unànime dels dirigents del PP. Els comento que això dels «espanyols primer» poc hauria servit en el cas de la pandèmia perquè sense «vacunació universal» el virus hauria continuat propagant-se. I el mateix passa amb les vacunes que han erradicat malalties com el xarampió, la diftèria, el tètanus, la poliomielitis, l’hepatitis B, etc., tampoc serveixen de res si no són universalment aplicades com s’ha demostrat en alguns indrets on han ressorgit malalties erradicades per mor dels grups........

© Diari de Girona