El 7 de juliol de 2012 va entrar en vigor la Llei 3/2012 de 6 de juliol de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, resultat de la tramitació parlamentària del Reial decret llei 3/2012 de 10 de febrer. En l’exposició de motius s’explicava que en el capítol III «el conjunt de mesures que es formulen... tenen com a objectiu enfortir els mecanismes d’adaptació de les condicions de treball a les circumstàncies concretes que travessi l’empresa», i més concretament, pel que respecta al contingut d’aquesta entrada, que «en matèria de suspensió del contracte de treball i reducció de la jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives, el present reial decret llei pretén afermar aquest mecanisme alternatiu als acomiadaments, donant-li agilitat mitjançant la supressió del requisit d’autorització administrativa...». Desapareixia així, de manera sorprenent i sense cap mena de justificació que fora més enllà de la molt breu explicació continguda en el paràgraf anterior, l’autorització administrativa per a l’aprovació dels expedients de regulació d’ocupació que es trobava regulada en l’anterior art. 51 de la Llei de l’Estatut dels treballadors. En efecte, la supressió de l’autorització administrativa va ser un dels secrets més ben guardats de........

© Diari de Girona