El llarg eclipsi de Ceuta (portem més d’un mes amb la «broma» marroquina) ha aconseguit apagar l’alarma social generada pels incendis i la calor de rècord que han assolat la geografia espanyola. El president del Govern espanyol, abans d’aquest eclipsi, que va substituir en 24 h l’astronòmic, va tornar a insistir sobre la necessitat d’un pacte d’estat per a l’emergència climàtica. I hi va tornar, en la mesura que ja va fer un intent farà uns tres mesos, fruit de l’anunci fet per ell mateix el passat 1 de setembre del 2025 (per tant, ja fa un any). Ara, arran dels incendis i la calor extrema, busca altre cop presentar-lo amb un escenari de confrontació que pot portar al mateix resultat, però amb més cridòria.

Però aquesta seria una lectura i/o el relat polític, que amaga una altra realitat que evidencia que no s’està sent rigorós i coherent, de fet molt incoherent i amb una factura que estem pagant entre tots. Que potser no va declarar l’emergència climàtica el Govern espanyol el 21 de gener del 2020 i, tot seguit, el mateix mes de gener també la declarava el Govern de la Generalitat? Quina paradoxa cal assenyalar? Què s’ha fet després de sis anys i mig d’emergència climàtica?

Si realment estem o estiguéssim en emergència climàtica, l’eclipsi de Ceuta no seria tal i tindria o hauria de tenir caràcter d’emergència nacional. Que no haurien d’estar implementats el màxim de protocols, dispositius de tot tipus,........

© Diari de Girona