Rumiava, fa uns dies, que no voldria per res del món ser a la pell del controlador d’Atocha al qual s’ha atribuït la responsabilitat del terrible accident entre els dos trens d’alta velocitat. Ja abans que es filtressin els àudios, pensava en la persona sobre la qual s’estava carregant l’error humà que va provocar tantes morts. Com podria viure amb un pes tan enorme sobre la consciència?

Quan vaig sentir els àudios, em vaig esgarrifar: fos qui fos, amb la veu sense distorsionar, l’havien llençat als lleons de l’exposició pública. Corrien com la pólvora pels mitjans, aquells arxius sonors. «Filtracions», deien quasi tots (i aquí he d’admetre que en Jordi Basté va estar fi: «Si ens els passen a nosaltres, tenim una exclusiva. Si els passen a algú altre, els han........

© Diari de Girona