Potser va ser perquè vam fer sota la pluja els vint quilòmetres que hi ha entre O Pedrouzo i Santiago, igual que tots els altres peregrins que aquell matí van arribar a la capital gallega. Potser també cal afegir-hi que la boira que ens va acompanyar bona part d’aquest tram va cobrir completament el Monte do Gozo: ningú va poder albirar les torres de la Catedral, de manera que l’esperada alegria de veure tan a prop la nostra fita es va aigualir (i mai millor dit) força. Potser és que les gotes persistents i el fred van calar no només les capelines, sinó també els ànims. O potser només és que vam tenir sort. El cas és que el dimarts d’agost que la Maria i jo, després de cinc estius d’anar fent tram a tram el Camí de Sant........

© Diari de Girona