La frase s’atribueix per error a Thomas Hobbes, però pertany al politòleg Plaute (s.III-II aC) i la trobem en la seva obra Aseneria en la qual un personatge afirma: «Un llop és un home per a l’home, no és un home, puix ignora com és l’ésser humà».

La locució és tan bona que se la va quedar el filòsof Thomas Hobbes (s. XVII) i la llegim en el cèlebre Leviatan, tanmateix, la frase va abreviar-la per fer-la més entenedora, sonora i retòrica: «L’home és un llop per a l’home». La guerra està tan enganxada a l’ésser humà que em venen ganes d’escriure que la guerra és consubstancial a la nostra natura.

A vegades he pensat que la guerra és un invent dels déus de la mitologia grega, que no estimaven massa els humans, fins i tot els envejaven i, especialment, els odiaven si es divinitzaven. Els déus provocant guerres demostraven que la diferència és que nosaltres estem condemnats a ser mortals, en canvi, ells són immortals.

L’altra forma que tenien els déus per mostrar l’animadversió era convertir-los en cadàvers vivents. Quan els déus volien desempallegar-se d’un heroi, el feien vanitós, perquè la fanfarroneria a la llarga és definitivament mal rebuda.              

En el principi de tot no hi havia enfrontaments armats entre els humans perquè no hi havia gent, però ben aviat,........

© Diari de Girona