Aquest any ha estat marcat pel retorn al sud d’Europa d’una de les plagues més temudes: el foc.

Tot va començar al massís de les Corberes, a França, i a la Segarra, comarca veïna de la província de Lleida, i va culminar amb els incendis més devastadors d’aquest segle al nord-oest de la península Ibèrica.

Per sort, malgrat la sequera, la zona del Pirineu n’ha sortit força ben parada gràcies a una pluviometria estival més favorable. Tanmateix, no podem continuar pensant que, en un futur d’agreujament de l’escalfament climàtic, Andorra en sortirà sempre indemne, ja sigui per una meteorologia benvolent com la d’aquest any, o, per què no dir-ho, per la protecció proverbial de la nostra estimada patrona, la Verge de Meritxell.

Voldria compartir algunes reflexions i records del passat que ens poden ajudar a entreveure possibles solucions per prevenir els desastres naturals més impactants del nostre Pirineu tant els incendis com els aiguats. A la fi, tots dos tenen una arrel comuna: la deixadesa i el mal estat dels nostres boscos i pastures, elements que configuren el nostre paisatge, el nostre bé més preuat i emblemàtic.

Si fem un repàs del passat, des dels anys cinquanta fins avui, a la parròquia central l’antiga parròquia d’Andorra s’han produït tres grans incendis:

1. El primer, a l’Obaga d’Andorra, a la zona coneguda com la Palomera, fou provocat per un pastor que, seguint una pràctica ancestral, va cremar........

© BonDia