Venen temps difícils
En aquest inici de primavera ens trobem en un moment de confusió i desconcert.Tot i això a poc a poc es va trencant el totalitarisme de la indiferència, que intentava fer virtut del desprestigi de la política i convertir-nos en simples comparses d’unes oligarquies econòmiques, polítiques i fins i tot mediàtiques.No es tracta pas de grans mutacions en els equilibris de poder però sí de la introducció d’alguns factors d’esperança.Sembla com si s’obrissin algunes escletxes en el núvol de pessimisme fruit de les fractures econòmiques i culturals que els darrers quinze anys han aparegut a Andorra.Podríem dir que, enmig de la foscor, torna la idea de projecte, tant que proposta d’acció orientada al mitjà i llarg termini, que pretén relligar el passat amb el futur. O, dit d’una altra manera, que es busca sortir de la situació present en què no hi ha il·lusió pel futur.Venen temps difícils per a les veritats objectives, les........
