Un matí qualsevol en una aula de formació tant pública com privada del domini lingüístic del català. En aquest cas, pública. El formador comença la classe amb la pregunta desgraciadament de rigor: “Algú de vostès no entén el català?”. Tothom diu que l’entén. Al cap de dues frases més, torna a fer la mateixa pregunta. Tothom respon el mateix. Des d’un cantó de la classe s’escolta la segona formadora pronunciant la motivadora frase: “És que ens obliguen a fer-ho en català”. El formador principal reprèn la classe amb giragonses lingüístiques pròpies d’un funàmbul, passant del català al castellà amb tanta rapidesa –fins i tot en una mateixa reflexió– que desconcerta l’alumne més aplicat. Però la cosa no acaba aquí, a mesura que van passant els minuts, el professor va abandonant el català fins que pràcticament queda relegat a l’anècdota. Fins i tot, i aquí va la pitjor part, contesta en castellà als alumnes que se li adrecen en català. 
I això no ha passat al sud d’Alacant, on governen els malvats........

© BonDia