Jeannette Jara és una bona candidata amb un problema que ara per ara sembla insalvable: la seva afiliació al Partit Comunista de Xile des que era una adolescent. La idea s'ha estès, fins i tot entre molts dels que no la votaran mai. La candidata del centre-esquerre ha guanyat la primera volta de les eleccions presidencials, però les seves possibilitats d'arribar al Palau de la Moneda apunten molt per sota de les del seu contrincant, l'ultradretà José Antonio Kast.

El pes de la memòria històrica encara és massa feixuc tant a la dreta com a l'esquerra, tres dècades després de la fi del pinochetisme i malgrat que les noves generacions són en una altra pantalla. Hereus i víctimes del dictador s'han transformat socialment i culturalment, però continuen atrapats en una inèrcia difícil d'esborrar del tot de l'imaginari col·lectiu. Els seus fills s'emancipen políticament, a mitges.

L'ultradretà Kast ha resultat que és l'aposta majoritària dels votants més joves, un terç dels quals li han fet confiança en aquesta primera volta. El mateix fenomen que es repeteix a altres llocs del món i diu alguna cosa (no sabem ben bé què) del que esperen de la política els ciutadans del segle XXI.

En el cas xilè, una de les diverses raons de fons podria ser que aquesta nova fornada........

© 3Cat