Dos matins a la Drova amb Josep Piera
Albert Castellón, l’empresari que s’amaga rere el Menjòmetre
Una nova maniobra del Suprem a Europa per a impedir el retorn de Puigdemont?
Benet Salellas: “Destapar l’operació d’estat contra Santos Cerdán em sembla coherent amb la meva trajectòria”
Alonso-Cuevillas: “És possible que la jutgessa ara no sàpiga com aturar això de Sixena”
Biel Mesquida: “Estam en guerra”
El factor Oltra: mobilització i risc judicial en una partida oberta
Josep Nualart: “El monstre judicial s’ha regirat contra Pedro Sánchez i ara el vol devorar”
El català finalment arriba als cotxes, impulsat per les marques xineses
S’ha mort Josep Piera, figura cabdal de la literatura valenciana i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Josep Piera: “Tinc la sensació de viure en un món en decadència”
Indignació a Alemanya: els homes hauran de tenir el permís de l’exèrcit abans de fer estades a l’estranger
Milers de participants en la manifestació de l’Aberri Eguna convocada per Bildu a Pamplona
Troben a la venda a internet un “manuscrit important” que va desaparèixer a València a principi del segle XX
Actualització: 05.04.2026 - 21:46
Hi ha territoris literaris habitats molt marcats. Espais escrits que només poden tenir el nom dels metres que en defineixen la toponímia i la topografia. Josep Piera és un d’aquests poetes que ha destil·lat la clorofil·la dels dies. I de les nits. Dius la Drova, i la o oberta és una incitació al viatge, és la bena que et cau dels ulls, és el verd i el groc i el blau, és la poesia i és la revolta. La casa de Josep Piera a la Drova ha estat cau i refugi. “Una Grècia sense temples”, ens va dir. Seu i hàbitat de tota mena d’animals literaris, de personatges il·lustrats, de poetes, de polítics, d’artistes, de fumadors i de bevedors. De creadors. I d’aspirants a una cosa i una altra que han contribuït a fer gran i sòlid aquest oceà sempre inestable de les pàtries fetes de paraules.
La casa de la Drova és pintada d’un groc llampant amb els sostres alts, amb un disseny quasi laberíntic del també poeta Gaspar Jaén. Hi ha escales i sales mig amagades, un piano........
