"Vostè no hauria de ser ací": el congrés espanyol renuncia a pressionar Vilaplana per resoldre els dubtes sobre Mazón
"Junqueras, per un plat de llentilles"
"Junqueras, per un plat de llentilles"
Carmen Ortí, una consellera en el laberint
Jordi Coll: “Em vaig fer addicte a escriure”
Roger Bartra: “El règim polític mexicà està erosionant la democràcia”
Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic
Per què la infiltració de la policia en assemblees sindicals és il·legal?
L’ambició esborrada del govern, el gran problema del Pacte per la Llengua
Esplugues, un llibre de Morin i una tècnica immoral
Quins cotxes elèctrics són les millors opcions aquest 2026?
Ultimàtum de la Conselleria d’Educació als sindicats: o signen el document d’anit o decau l’oferta dels 200 euros
Educació proposa als sindicats 2.405 efectius nous i millores salarials, però deixa punts clau sense concretar
Què s’amaga rere la lletra petita de l’acord del pressupost?
Junqueras assegura que insistirà en l’IRPF en les reformes legislatives del finançament
Alícia Romero reconeix que parts importants de l’acord amb ERC depenen de la bona voluntat de l’estat
Actualització: 19.05.2026 - 14:41
La compareixença de Maribel Vilaplana al congrés espanyol era molt esperada. El fet de ser l’única persona que va estar amb Carlos Mazón durant hores el 29 d’octubre de 2024 a la vesprada la converteix en un testimoni excepcional. Però ha arribat a la sala Sagasta alliçonada pel seu advocat i amb tot l’arsenal de recursos comunicatius que acumula professionalment. I s’ha notat. La declaració ha tingut de tot: fermesa, gestualitat, llàgrimes, feblesa, fortalesa, fragilitat… Tot en dosis justes.
Els efectes s’han percebut ja en la primera intervenció que, per torn, tocava a la diputada de Compromís, adscrita al grup mixt, Àgueda Micó: abans de fer-li cap pregunta, ha pronunciat tota una intervenció preventiva i li ha demanat disculpes per haver estat citada a la comissió. “És injust que haja de ser ací, avui”: aquesta frase, que s’ha repetit de totes les maneres possibles, ha estat la pista d’aterratge perfecta.
Micó li ha preguntat si pensava que l’havien volguda utilitzar com a escut de Mazón, si........
