Creat: 10.04.2026 | 05:37

Actualitzat: 10.04.2026 | 05:37

En un món sorollós, atrafegat i farcit d’hiperestimulació constant, crec rellevant dedicar un article al silenci. Quan estic al tren i observo al meu voltant, veig que la majoria de persones estan absortes amb els mòbils; d’altres duen auriculars; una minoria llegeix. Gairebé ningú no està en silenci, gaudint del paisatge o recollit interiorment.

Quan observo aquestes dinàmiques humanes em pregunto: per què ens costa tant estar amb nosaltres mateixos? Per què ens costa tant abraçar el silenci? Per què tot ha de ser tan ràpid, sorollós i hiperestimulant? És necessari introduir el silenci a les nostres vides? En aquest article pretenc respondre a aquestes qüestions. Definim què entenem els psicòlegs per silenci. És quelcom més que l’absència de soroll. El silenci és també aturar el soroll intern: els pensaments obsessius (rumiacions) i les preocupacions reiteratives. És........

© Segre