Creat: 23.03.2026 | 05:38

Actualitzat: 23.03.2026 | 05:38

Quantes campanyes més haurem de fer, amb la despesa econòmica i l’esforç dels professionals que això comporta, per arribar a la conclusió que la salvació d’una llengua només depèn dels seus parlants. Una llengua com la nostra, sense un estat al darrere que la defensi, ans al contrari, amb un estat espanyol que la combat i que fa mans i mànigues per fer-la desaparèixer, només te un camí de salvació i és parlar-la. Això sí, parlar-la tothora, sense treva, sabent que, qualsevol llicència com és la niciesa de demanar un cafè amb llet en castellà perquè ves per on el cambrer no ens entén, esdevé una empremta més en una llengua que, com la cera tova, ja se li noten totes les ditades. Aquella campanya institucional de fa uns anys que feia servir l’eslògan Depèn de tu, tal vegada sense proposar-s’ho, era la clau de volta, una frase que posava el dit a la nafra a la renúncia permanent dels seus parlants a emprar-la davant de situacions on l’interlocutor esgrimeix un supremacisme lingüístic intolerable. Els que ja teniu una edat us recordareu de La Norma, la nena que l’any 1982 reivindicava que “el català és cosa de tots”. Aquella campanya de foment, la primera que es va fer un cop acabada la dictadura i restaurada la Generalitat, va tenir un èxit aclaparador de consciència de país. De campanyes de normalització lingüística en podem fer tantes com es vulguin però si els seus parlants hi renuncien davant del bilingüisme social, hem de ser conscients que l’estem empenyent cap a un punt de no-retorn perquè cap poble, cap nació, no hi ha guanyat mai res pel fet d’abandonar la seva llengua. Les tombes flamejants d’en Ventura i Gassol no era un poema de dol malgrat que ho sembli. La pàtria que de tan bella ningú no va gosar enterrar, és un advertiment. Un avís als navegants que estan a punt de xocar contra les roques però que, amb un bon cop de timó, encara estan a temps de salvar el vaixell de la desfeta. En una conferència a la Universitat de Girona, el professor Giovanni Agresti va pronunciar la frase següent: “Els funerals de les llengües que moren són oficiats pels fills dels assassins.” Contundent. Aclaridor. Sense concessions. Si sabem que una llengua no mor si els seus parlants no deixen de parlar-la, potser la Generalitat es podria estalviar les campanyes i, en canvi, vetllar que els mitjans públics de Catalunya, TV3 i Catalunya Ràdio facin la seva feina únicament en català tal com mana l’article 22 de la llei que ells mateixos van aprovar.

© Segre