Vaig començar a agafar-li mania a la paraula empoderament. No només perquè el corrector la subratlli en vermell, indignat en detectar un calc directe del castellà (que a la vegada l’ha fet de l’anglès), sinó perquè és la típica paraula que s’ha anat disfressant de conceptes dispersos i falsos. Cada cop que l’he vist en un article sociològic o una presentació de power point –on tan bé hi queda– m’he obligat a mi mateixa a consultar el veritable origen i significat del mot, que va començar a utilitzar-se els anys 60 i 70 en el context de drets civils, feminisme i desenvolupament comunitari.

Ara mateix, veient-lo escrit en la primera línia de l’article, ho he fet un cop més: procés de fer que algú o un col·lectiu guanyi........

© La Mañana