Em vaig disposar a esperar al més luxós i desitjat creuer. Estava a l’històric port irlandès de Queenstown, de Cobh. Com em sobrava temps en el lloc d’embarcament i l’esgotament es va apoderar de mi, vaig dormir plàcidament assegut al bar de la Terminal marítima. Esperava el vaixell que m’havia de traslladar a Nova York en un anhelat viatge de luxe, i de sobte treu el cap a l’horitzó, tot il·luminat, el majestuós Titànic. Ja és aquí! Em fregava les mans. Millor, em despullava els ulls de la turbulència òptica del son. Crits d’alegria dels viatgers embarcats i dels que estaven a la seva espera en l’última estació de Queenstown abans del viatge inaugural. L’ambient es desbordava entre els creueristes, encara que menys entre un nodrit nombre de gent més normal, autòctona, vestida amb roba molt desgastada, que mostrava un semblant de tristesa a la cara. Com a espanyol, estava entre els primers. No per ser espanyol, sinó perquè la........

© La Mañana