Poc es parla de ‘sensacions’ però d’haver-ne “haylas”. Els mitjans informatius estan de capacaiguda i no queda més que la supervivència, com la vida mateixa. Temps enrere, quan les ideologies existien i no havien estat extintes pels jaqueters d’avui, el repte era viure amb allò que teniem. Ara no n’hi ha cap altra perquè no en tenim més, ja que la resta el roben entre farses polítiques, bancs lladres, hisenda i altres mentides de la societat de consum.

Fa temps que em sap greu la delicada situació d’un periodisme que tan de moda es va posar dècades enrere i que ara llangueix. Una cosa semblant ha passat amb la indústria musical i amb tantes coses més. I com que sempre cal donar la culpa a algú, tot aquest pessimisme galopant que angoixa la humanitat és pels polítics que: “mucho prometer hasta meter y una vez metido se olvidan de lo prometido”.

És una vergonya com tenen la cara dura d’utilitzar els mitjans per proclamar el seu enfilall de mentides. En fi, que mentre es parla sempre de canvis cada vegada que arriben les eleccions inútils (que no serviran mai per res sense canviar el sistema), els que sí que vam canviar vam ser nosaltres, però no d’ideologia ni de maneres de viure, sinó de seu.

Després de 34 anys, 1 mes i 9 dies al Polígon Industrial (1 de març de 1985), avui fa 7 anys que aquest rotatiu començava a crear-se a la seva nova ubicació de Príncep de Viana (9 d’abril de 2019), en ple cor d’aquesta ciutat a la qual, malgrat tot, segur que en algun racó del meu interior guardo gran afecte.

Aleshores vam donar la benvinguda a una nova etapa que mantenim amb la mateixa il·lusió… Oh yeah!

© La Mañana