L’aire que respirem i el que no es vol saber
La ZBE d’Elx sense restriccions, sense sancions i sense un calendari exigent. / Áxel Álvarez
Complir la llei sense aplicar-la en una ciutat amb un parc mòbil envellit
La implantació de les zones de baixes emissions (ZBE) s’ha consolidat com una política urbana clau a Europa per reduir la contaminació i protegir la salut. A Espanya, és una obligació legal per a les ciutats de més de 50.000 habitants. Però complir formalment no és el mateix que actuar. El cas d’Elx és paradigmàtic: la ZBE existeix sobre el paper, però en la pràctica no millora res. I això no és un error tècnic ni una fase transitòria, sinó una decisió política amb conseqüències reals.
La contaminació atmosfèrica no és opinable. A les ciutats mediterrànies, la combinació de trànsit, calor i radiació solar genera contaminants com el diòxid de nitrogen o l’ozó troposfèric i les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5). L’exposició continuada augmenta el risc de malalties respiratòries i cardiovasculars, especialment per l’efecte de les partícules fines, que penetren en l’organisme. No és alarmisme: és consens científic. I ajornar mesures no elimina el problema, el cronifica.
A més, aquest problema ja no és el mateix que fa una dècada, tal com també ha confirmat recentment la UMH d’Elx. El canvi climàtic actua com un accelerador: més calor i més radiació intensifiquen la formació de contaminants, especialment l’ozó, i empitjoren la qualitat de........
