En la història acarnissada de la humanitat hi ha exemples de militars sanguinaris que, malgrat tot, també eren partidaris de la bona prosa. Una cosa no treu l’altra: amb una mà es pot prémer el gallet i amb l’altra, redactar poemes. Ves a saber, potser era un militar l’autor anònim del Cantar de mio Cid, que va escriure allò de: “Dios, que buen vasallo si oviesse buen señor.” Sí que ho era del cert el duc de Wellington, que, mentre es passejava dalt del cavall pel costat dels cadàvers de l’exèrcit napoleònic derrotat........

© El Punt Avui