Entro a un bar que mai abans havia trepitjat i que té aspecte de negoci acollidor i familiar, ni que sigui perquè no assalta la vista un arsenal de brioixeria de dubtosa qualitat. Em demano un tallat mentre faig temps fins que arribi l’hora de la cita que m’ha dut a la zona. Mai abans m’he creuat amb el cambrer, ni amb els clients que en aquell moment ocupen tres o quatre taules i la meitat de la barra, així que romanc muda bàsicament perquè no tinc ningú amb qui........

© El Punt Avui