L’adolescència, des del punt de vista de les mares, és aquella etapa en què els fills no et volen veure ni en pintura perquè l’última cosa que necessiten són els teus avorrits consells i en què nosaltres, les mateixes que els vam parir, ens arribem a preguntar, mentre estrenyem els punys, per què fa catorze, o quinze, o setze anys no vam veure venir que la criança no seria un camí de colors pastissos –potser si fossin capaces de predir-lo, l’espècie humana........

© El Punt Avui