Una vegada més estem davant d’una comèdia d’estira-i-arronsa entre el PSOE i ERC pels pressupostos catalans. Una vegada més el PSOE no compleix allò que havia pactat a canvi de les presidències de l’Estat i la Generalitat. Una vegada més el PSOE, en comptes de complir els pactes, ofereix noves promeses. I fins avui, ERC s’ha empassat tots els incompliments. El PSOE ho ha tingut molt fàcil des que Junqueras es va entregar als jutges espanyols i Aragonès va prometre desescalar el conflicte i col·laborar amb Sánchez. El PSOE va atiar i aprofitar la lluita per l’hegemonia entre ERC i Junts. La cosa era proscriure Puigdemont i la reivindicació nacional. El límit més grotesc de l’enfrontament caïnita el va escenificar aquell conseller d’ERC amb l’anomenada operació Gàbia... L’altre motiu que ha facilitat la submissió d’ERC al PSOE va ser com van teixir la desescalada i la col·laboració ERC-PSOE. Els republicans repetien com un mantra el perill d’un govern PP-Vox per eclipsar el seu entreguisme, primer, i després, per eclipsar els greus casos de corrupció. Fins i tot van sostenir el PSOE quan aquests atacaven el govern d’Aragonès o quan van boicotejar que Ernest Maragall obtingués l’alcaldia de Barcelona. Esquerra defensava el govern del PSOE quan el PSOE torpedinava la línia de flotació d’ERC. Fins i tot quan van enfonsar Aragonès i el seu electorat, van fer costat al candidat, a l’exministre Illa. Ara Rufián proposa bastir una crossa espanyola al PSOE... Però on és el finançament singular i tutti quanti? Ni l’IRPF. Esquerra ha facilitat una mena de “govern Vichy” espanyol pendent només de complaure l’Espanya radial i el sanchisme. Quanta farsa.

© El Punt Avui