Un quilo de Manresa
L’he volgut pesar: Manresa 81, el llibre que recull tota l’activitat manresana durant un any, fa una mica més d’un quilo.
Dia a dia –literalment– un equip coordinat per Joaquim Aloy ha confeccionat aquest anuari ciutadà que recull “els esdeveniments, xics o grossos, que constitueixen la nostra història més immediata”. Els qui sempre ens havíem queixat que el nostre poble no s’havia entretingut prou a deixar constància escrita dels fets quotidians –crònica bàsica per interpretar correctament, anys a venir, la història– ja comencem a no tenir raó. Augmenta, arreu de Catalunya, el nombre de revistes i publicacions que anoten el que ha passat en l’àmbit local, i el cas d’aquest volum, Manresa 81, és un exemple notable d’aquesta voluntat notarial.
Són 450 pàgines amb tota mena de documentació, inclosa la gràfica. Des del concert de Cap d’Any ofert per l’Obrador Instrumental de Joventuts Musicals (1 de gener) fins a la signatura dels documents oficials que atorguen la propietat del patrimoni de la Junta d’Aigües Potables a l’Ajuntament de Manresa (31 de desembre), l’anuari passa revista als fets més diversos, amb un criteri selectiu ampli que em sembla molt bé. Perquè ara no podem saber quina serà la notícia que el curiós o l’estudiós de demà agrairà de trobar.
El dietari estricte és completat amb un diàleg amb l’alcalde, comentaris globals sobre la cultura, l’ensenyament, la política municipal, el moviment popular, l’economia, el comerç, la indústria i els serveis, el món patronal i el laboral, els esports, el text del Pregó de la Llum i el de la festa major, i la crida “Per la llengua catalana”, signada per les entitats i els grups del Bages.
Però no s’acaba aquí. Encara hi ha una colla d’annexos i estadístiques que deixen parat, des dels resultats –partit per partit– dels equips esportius manresans, fins als preus de mercat dels principals productes alimentaris el 31 de desembre de 1981. Hi consta el padró municipal amb les dades demogràfiques, la “piràmide” d’edats –per a cadascun dels districtes!–, el detall de manresans solters, casats, vidus, separats/divorciats agrupats per sexe i edats, el resum d’immigrats a Catalunya segons els anys de residència a Catalunya, i el mateix pel que fa a Manresa; resum numèric dels ciutadans agrupats per província o país de naixement i sexe, també per professió i sexe, per activitat i sexe, per nivell d’instrucció, sexe i edats; els qui saben català, agrupats per sexe i edats; situació laboral, condició socioeconòmica… Dades referents a vehicles, edificis, llicències fiscals, alumnes de BUP i COU… I afegim-hi, en majúscules: ETCÈTERA.
Quina feinada! I aquest enorme esforç només és explicable si els autors –i patrocinadors– s’han oblidat de posar a l’última pàgina allò que segurament pensen: el “continuarà” de les historietes, que encara és més necessari en la història.
