El 1928, el cineasta André Cayatte, aleshores un jove advocat a Tolosa de Llenguadoc atret pel surrealisme, va escriure a propòsit de la pintura del seu amic Francesc Domingo que “encara que la talléssiu en trossets petits i els poséssiu al palmell de la mà, o en un calaix, cada trosset continuaria viu”. És una exageració, perquè de pintura així de substanciada només n’havien fet Nonell, Mir o........

© El Punt Avui