Fa uns dos anys vam assistir a una campanya iniciada per l’activista catalana Rosario Palomino. Es deia No em canviïs la llengua i s’adreçava als catalanoparlants en general, però específicament als que tendeixen a canviar de llengua amb una facilitat innecessària quan, per l’accent o pels trets físics, pressuposen que l’interlocutor no és nascut a Catalunya o no parla català.

Ja vaig comentar en aquesta mateixa Tribuna, a propòsit del programa Català al res.Cat de TV3, que aquesta actitud respon als segles de minorització que ha patit –i continua patint– la nostra comunitat lingüística i no a un caprici connatural als catalanoparlants.

Si bé la campanya posava en primer pla els catalans nouvinguts, avui voldria posar-hi els catalanoparlants, aquells a qui cada vegada se’ns fa més difícil viure en la nostra llengua. En el programa s’hi podia veure un vídeo, protagonitzat per Pere Arquillué, que intentava viure una estona plenament en català per Barcelona, anant per les botigues. Ell mantenia la llengua i era entès amb més o menys fortuna per persones que fa dècades que viuen a Catalunya,........

© El Punt Avui