Amb la determinació d’un púgil, Trump encadena un ganxo rere un altre sobre l’opinió pública internacional. No hi ha temps de refer-se del primer cop, d’agafar aire i prendre consciència del dany, que ja arriba un altre puny en forma d’aranzel o qualsevol altra amenaça. Ara, immersos com estem amb l’incendi de l’Orient Mitjà, patint perquè les flames no es propaguin en totes direccions, qui es recorda de la proesa dels EUA a Veneçuela, del segrest del president, el domini per control remot del país i la presa de la seva infraestructura petroliera? Trump ja ha passat pantalla. I de l’Iraq del 2003, qui se’n recorda? També llavors Bush i els seus aliats van enderrocar un règim dictatorial per la força de les armes i sense mandat de l’ONU. El resultat d’aquella operació ja el coneixem tots: caos, revifada de les violències sectàries i el naixement d’Estat Islàmic. Ni la il·legalitat ni el fracàs estrepitós d’aquella invasió han servit per alertar les ments. Trump, el candidat que ha traït la promesa de posar fi a les guerres interminables dels seus predecessors, agafa el món com un immens sac de boxa per colpejar-lo amb la fúria del posseït. Si ningú l’atura, potser ho hauran de fer les pròpies bases.

© El Punt Avui