Si fem l’exercici de projectar-nos cinc o deu anys endavant, la pregunta que cal fer-se és si l’Església catalana està caminant cap a la irrellevància. Sense que se n’esperi gaire res. Més encara: si eliminem la força de les propostes del papa Francesc, què queda com a presència pròpia de l’Església catalana? Compte: irrellevant, però, no vol dir insignificant. L’Església ocupa un lloc significatiu en el món educatiu. Acull i té cura de persones i grups en les més diverses situacions. És present en moltes perifèries socials on cobreix un buit retòricament molt valorat pels poders polítics i econòmics, en la mesura que omple forats que sovint ningú no vol atendre, però a condició que faci un servei pal·liatiu i no qüestioni l’equilibri confortable dels mateixos poders. Si algun dia les institucions d’àmbit eclesial deixessin totes alhora de fer la contribució que fan, el cataclisme social que viuríem seria dels que fan època.

Però això és compatible amb la seva progressiva desaparició de l’espai públic. Hom diria que l’opinió pública funciona des del supòsit que de l’Església només es pot esperar o........

© El Periódico (CAT)