Viatjant per l’AP-7 fins a la Jonquera aquesta setmana, m’he topat amb un dels records gamer de la meva joventut. Ha estat una experiència realment intensa, era un record que tenia esborrat: jugant al Mario Kart a casa de la meva amiga Laia. Tenien una sala només dedicada a la Nintendo, i allà ens ajuntàvem en plena efervescència de l’adolescència amb els seus germans petits, que ens observaven com si fóssim un gos menjant gambes. Sota aquella mirada recordo muntar un petit espectacle de crits cada cop que el meu kart patia una patacada. Parlo dels temps en........

© El Periódico (CAT)