«Adiós muchachos, compañeros de mi vida / Barra querida de aquelles tiempos / Me toca a mi hoy emprender la retirada / Debo alejarme de mi buena muchachada. / Adiós, muchachos, ya me voy y me resigno / Contra el destino nadie la talla / Se terminaron para mi todas las farras / Mi cuerpo enfermo no resiste más». Aquestes són les primeres i més conegudes estrofes del tango Adiós muchachos, que per voluntat d’en Joan de Llobet i Vila van tancar el funeral amb el qual centenars de persones, familiars i amics d’en Joan vinguts de tot arreu l’acomiadaren divendres al migdia a l’església gironina de Sant Miquel de Palau-sacosta.

En Joan va ser un gran amic durant dècades. Va saber eixamplar la seva família amb l’arribada de moltes persones a la seva vida, gent de tots els racons, edat i condicions. Tots varen saber de la seva vitalitat, alegria i de la seva llibertat. Del caràcter incondicional de la seva amistat. Una de les darreres voluntats fou que els assistents al seu comiat escoltessin una cançó triada per ell. Per tant calia considerar-ho un valuós regal de part d’aquells a qui els propers anomenaven «el Rei», pel seu........

© Diari de Girona