Leo Messi, abatut al final del partit contra Espanya, diumenge a Nova York. / AFP

A l’exili de cala Montgó no tinc piano amb pianista incorporat, com a Waterloo, però tinc tele, que per a veure futbol va millor. Veient l’Argentina, vaig arribar a la conclusió que aquest no és el meu Messi, que me l’han canviat. El Messi del Barça sortia a jugar amb un somriure i durant el partit es divertia com un nen, se li notava a la cara. En canvi, el Messi de la seva selecció és un paio taciturn, que no somriu ni tan sols en donar la mà al capità de l’altre equip, com si estigués enfadat amb el futbol, amb el món, amb el rival, amb l’àrbitre, amb el seu equip i fins amb ell mateix, els seus fills i la seva Antonella. El que li va succeir és que es va afartar que al seu mateix país li diguessin pechofrío i, per a fer-se estimar, va adoptar un posat de macarra porteny, no crec ni tan sols que ell sigui així, però alguna cosa cal fer perquè et perdonin l’europeisme, no hi ha res més mal vist que........

© Diari de Girona